Soc la Marta Bayona. Soc ambientòloga. Vaig treballar deu anys a una empresa pública del llavors Departament de medi ambient de la Generalitat de Catalunya, fent cartografia de boscos. Amb la gran crisi que va haver-hi als voltants del 2012 em vaig quedar sense feina i vaig aprofitar per reflexionar cap on volia orientar la meva vida professional. Després d'un treball personal, vaig decidir estudiar magisteri. Volia treballar amb persones i fer Educació Ambiental des de les institucions escolars.

Per què vas decidir crear una situació d'aprenentatge sobre les abelles pels alumnes de 2n a l'escola Joaquima Vedruna de Terrassa?

Amb la vigència LOMLOE, des de l'escola ens van proposar fer a cada curs una situació d'aprenentatge pilot. Ja feia dos cursos i mig que a Infantil i Primària treballàvem per projectes globalitzats i calia pensar quelcom semblant, un xic més curt perquè fos més motivador i amb uns criteris de qualitat més acurats.

El curs anterior, amb els mateixos alumnes, vam fer un projecte del bosc durant tot el tercer trimestre. A les sortides al bosc, alguns alumnes mostraven el seu rebuig cap a certs insectes, com les abelles. Vam aprofitar aquesta casuística per fer un escenari a l'aula, amb tot d'abelles impreses i enganxades a les finestres, per atreure'ls-hi de nou l'atenció sobre el tema.

La sorpresa i, un cop van exposar les idees prèvies i què volien aprendre, va fer que la pregunta inicial "Què passaria si no hi hagués abelles?" sorgís d'ells de manera molt natural i poc forçada.

Recordaven també la reflexió què vàrem fer el curs anterior quan un nen va dir al bosc que volia matar l'abella i li vam respondre que no podia perquè, entre d'altres moltes coses, era una espècie protegida.

Com encaixen les ‘Abelles’ en el marc educatiu de l’escola? Com s'ha integrat el projecte del niu d'abelles en les diferents matèries i àrees curriculars de l'escola?

En el nou currículum no hi ha verticalitat de continguts, ni tan sols continguts específics com a tals, de manera que qualsevol projecte és vàlid si contempla els sabers, els vectors i les competències que la llei emmarca. Qualsevol projecte amb una perspectiva socioambiental té cabuda en el vector “ciutadania democràtica i consciència global”.

A partir d’aquest enfocament, el tema en qüestió et permet apropar-te i treballar també la resta de vectors i competències, o una gran part. En el nostre cas, mirant les competències, vam fer una situació d’aprenentatge globalitzada que ajudava a desenvolupar la competència digital, la lingüística, la cívica, la científica, la metacognitiva i la d’emprenedoria. 

El niu d’abelles era el producte final per donar solució al problema ambiental investigat per l’alumnat.

Quin és el seu valor afegit que ha aportat l’associació Silvestres al treballar aquesta situació d'aprenentatge sobre les abelles?

Teníem molt clar que el projecte havia de partir d’una pregunta de l’alumnat, que havia de tenir una part d’investigació i una proposta assequible per ajudar a solucionar el problema.

Per mi, en una situació d’aprenentatge, és molt important que hi hagi aquest producte final que transformi l’espai i les persones.

Davant de l’escola hi ha un hotel d’insectes, que havíem anat a veure més detingudament en la fase d’investigació,  i la proposta de l’alumnat anava cap aquí. Teníem pensat demanar ajuda a les famílies, però el temps se’ns esgotava, perquè venien les vacances de Setmana Santa, i una persona de l’escola que coneixia el projecte de l'associació Silvestres ens va recomanar els tallers. No ens ho vam pensar.

De vegades, a l’escola tenim bones idees, però no els coneixements o el material per fer les coses en l'espai temporal que les hem programat. Els tallers van ser molt adequats pel nostre propòsit. Ens van permetre posar en pràctica els coneixements investigats, ampliar-los gràcies a les expertes que van venir, i aquell mateix dia teníem un producte que ens responia moltes preguntes i ens permetia generar noves hipòtesis.

Vam acabar posant tres nius per diferents espècies d’abelles al pati, amb un objectiu molt clar i visible per tota la comunitat educativa. En un principi, la transformació havia de ser major i incloure les flors mel·líferes, però els alumnes se les van endur per regar, fer créixer i poder transformar el seu balcó.

Coneixes alguna escola que tingui un rusc d’abelles o que hagi posat un niu per eixams a la primavera? Com va ser l’acollida de la proposta? Com ho heu viscut?

No conec cap escola específicament, però sé qui hi ha escoles de Barcelona que han fet naturalitzacions del pati amb ajuda de l’Ajuntament i algun projecte europeu, les coolschools. Estic segura que aquestes escoles contemplen els nius per insectes, ja que constaten que la renaturalització del pati ha fet augmentar tant la biodiversitat d’aquest com la de la ciutat. Aquests patis milloren  l’atenció de l’alumnat, diversifiquen el joc i la creativitat dels alumnes, augmenten l’accessibilitat i l’equitat, eduquen per generar solucions climàtiques, milloren el desenvolupament cognitiu i conductual de l’alumnat, etcètera.

De fet, en la nostra situació d’aprenentatge una de les hipòtesis de l'alumnat va ser que cabia la possibilitat que no vingués cap abella o eixam, perquè tenim un pati molt poc natural, amb molt asfalt. La nostra sorpresa va desmuntar les nostres hipòtesis i la colonització del rusc per part d’un eixam, va aconseguir batre amb escreix els nostres reptes inicials. Ho vam viure amb entusiasme, per part de tota la comunitat. L’impacte a tota l’escola va ser tan gran que, els nostres padrins i les nostres padrines de primer de l’ESO, ens van demanar que els féssim una xerrada sobre les abelles i la seva problemàtica. Vam tenir un debat sobre espècies al·lòctones i espècies autòctones. 

Quins beneficis creieu que aporta als alumnes el treball amb les abelles? Quins canvis has observat en l'actitud dels alumnes des que es va posar en marxa el projecte del niu d'abelles?

Els beneficis de treballar la biodiversitat amb l’alumnat són múltiples, sobretot si la poden experimentar de prop. Nosaltres veiem lluny fer una renaturalització del nostre pati ara mateix, que atregui més espècies d’insectes, perquè es necessiten recursos econòmics per fer-la, però sí veiem factible fer petites actuacions com la d’enguany.

El següent pas és reprendre l’hort escolar, plantar flors mel·líferes i continuar fent el projecte, perquè el puguin experimentar de més a prop altres alumnes. Creiem que l’alumnat que es plantejava matar els insectes del bosc, ara saben que això no està bé perquè les abelles tenen una funció molt important dins de l’ecosistema i dins de la nostra cadena alimentària.

L’Educació Ambiental els ajuda a ser més empàtics, més respectuosos, més creatius,tenir una visió més científica i complexa dels sistemes, ampliar la seva mirada del món que els envolta,... També ajuda a crear vincles emocionals amb els seus iguals i els mestres. A més a més, el pati l’utilitza tothom i, qui més qui menys, va sentir curiositat per aquells nius i la il·lusió de tenir-los.

Quins reptes heu hagut de superar durant aquest projecte?

L'alumnat aviat va veure que havíem de convidar a la direcció de l'escola, perquè ens donés suport per instal·lar els nius. Després d'escoltar l'alumnat, la direcció del centre ens van donar el vistiplau sense pensar-s'ho.

Es va informar les famílies que entraven a buscar als seus fills i filles i tenien dubtes o pors al respecte. Sempre va haver-hi comprensió i en cap moment va haver-hi cap incident.

Com a curiositat, dir-vos que hi havia algun alumne amb necessitats especials, d'altres cursos, que d'ençà que havia detectat la presència d'abelles, cada dia tenia la rutina d'anar-les a veure i mostrava alegria perquè hi fossin. Les volia agafar, no tenia por i les abelles no li feien res. Crec que connectava més amb elles.

Quins són els plans futurs per a la continuïtat i el desenvolupament del projecte?

La idea és que els següents cursos es continuï aplicant la situació d'aprenentatge, amb les modificacions pertinents que ens permet fer l'avaluació, i es continuï comptant amb la col·laboració de persones expertes en el tema.

També es contempla la possibilitat de veure algun apicultor d'agricultura ecològica, introduir alguna activitat més creativa i artística o inclús convidar la resta de la comunitat educativa per fer la instal·lació dels nius. Espero que continuem comptant amb la col·laboració de l'associació Silvestres.

Quins consells donaries a altres escoles interessades a dur a terme un projecte similar?

A final de curs, quan els alumnes van fer un escrit sobre què havien fet i après aquell any a segon, molts van fer referència a la situació d'aprenentatge de les abelles com el projecte que més els havia agradat.

Recomano a totes les escoles fer situacions d'aprenentatges de qualitat, que abordin problemàtiques socioambientals com aquesta (els Objectius de Desenvolupament Sostenible), amb un producte final transformador, tant de ments com d'espais, i amb l'acompanyament d'entitats expertes en el tema.

La LOMLOE ens facilita molt anar per aquest camí. Cal educar per la sostenibilitat i anar més enllà. Naturalitzar les escoles i ampliar els espais d'aprenentatge, fora de l'aula.

En l'àmbit personal i com a professora, com has viscut l'experiència del taller i crida de les abelles amb l'associació Silvestres? 

Cal enriquir les situacions d'aprenentatge amb entitats que les omplin de més sentit. L'associació Silvestres ens han fet un acompanyament cognitiu i emocional important per arrodonir el projecte. Calen aliances, fer vincles.